Un estudi del CREAF avisa que els boscos de l'Espanya peninsular utilitzen un 20% més d'aigua que fa trenta anys. El treball adverteix que cal millorar la gestió forestal per adaptar aquests ecosistemes a un clima "cada cop més sec"

Un estudi del CREAF ha revelat que actualment els boscos de l'Espanya peninsular utilitzen un 20% més d'aigua que fa trenta anys perquè tenen més arbres, més fulles i més arbustos. El treball, publicat a 'Journal of Environmental Management', ha conclòs que aquest increment ha modificat el cicle de l'aigua en els ecosistemes naturals, reduint la quantitat d'aigua que arriba a rius i aqüífers. Els investigadors han avisat de la necessitat d'"adaptar els boscos a un clima cada cop més sec" i han apostat per gestionar millor l'aigua que els manté vius, amb cura permanent del sotabosc i tècniques com la silvicultura de coberta contínua, que manté sempre una coberta arbrada elevada. També han instat a reforçar la gestió forestal.

Per arribar a aquestes conclusions, l’equip ha emprat el model MEDFATE, un model ecohidrològic que ha permès analitzar el cicle de l’aigua dels boscos de la península durant trenta anys. Ho ha fet a partir de dades de 11.456 parcel·les forestals mostrejades en tres inventaris forestals nacionals entre 1986-1996, 1997-2008 i 2009-2024.

Els resultats han apuntat que la vegetació dels boscos no ha deixat de créixer, sobretot per l’abandonament rural i la manca de gestió. Això ha comportat no només un augment del consum d’aigua, sinó també una reducció del 28% de l’aigua que arriba als rius i aqüífers després de precipitar al bosc. Quan plou, una part de l’aigua es filtra i alimenta rius i aqüífers (aigua blava), mentre que una altra és captada per la vegetació i retorna a l’atmosfera (aigua verda).

“Els boscos s’han densificat molt en les darreres dècades i tenen més fulles, fet que ha canviat la circulació de l’aigua”, ha explicat Jesús Sánchez-Dávila, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi. Alhora, ha indicat que els resultats indiquen que l’estructura del bosc explica més aquests canvis que no pas el canvi climàtic.

Els arbustos compten molt

Tot i l’augment conjunt d’arbres i sotabosc, els investigadors han atribuït gran part del canvi a l’expansió dels arbustos, que en zones denses poden arribar a superar els arbres en consum d’aigua.

“Quan pensem en l’aigua del bosc pensem en els arbres, però els arbustos també en consumeixen molta. El creixement del sotabosc s’ha intensificat pel retrocés de la ramaderia extensiva i la manca de gestió forestal”, ha explicat Jordi Vayreda, investigador del CREAF i coautor del treball.

Els autors han subratllat que el sotabosc no és un problema en si mateix, ja que protegeix el sòl i aporta biodiversitat, però han avisat que cal tenir en compte el seu paper en un context d’escassetat d’aigua. Han afirmat que mantenir-lo controlat, preservant les seves funcions, és clau en la gestió forestal futura.

Garantir aigua per als boscos

Els investigadors han remarcat que els resultats no s'han d'interpretar com una invitació a reduir boscos per augmentar els cabals dels rius o omplir embassaments, ja que l’aigua és limitada a gran part del territori espanyol i els boscos tenen múltiples funcions ambientals.

“El repte no és produir més aigua blava, sinó gestionar millor l’aigua verda i ajudar els boscos a adaptar-se a un context més sec”, ha indicat Vayreda.

Segons els autors, només en zones més humides o amb intervencions molt intenses es poden observar increments temporals d’aigua als cursos fluvials. Tanmateix, la vegetació es recupera ràpidament, i els efectes tendeixen a desaparèixer, fet que obliga a una gestió continuada i costosa.

Gestió forestal per a un futur amb menys aigua

El treball ha assenyalat que les projeccions climàtiques apunten a sequeres més freqüents i intenses a la regió mediterrània, fet que reduirà la disponibilitat d’aigua per als ecosistemes forestals.

En aquest context, els investigadors han defensat reforçar la gestió forestal i han apuntat que models com la silvicultura de coberta contínua poden ser útils. Aquest sistema manté una coberta arbòria permanent i evita grans clarianes, limitant l’excés de llum al sòl i el creixement del sotabosc associat a les tales intensives.