Les condicions precàries perjudiquen la salut i l'accés als serveis de salut dels treballadors agrícoles migrants. Dos estudis liderats per investigadors lleidatans reclamen reformes estructurals per garantir drets laborals i de salut
Els treballadors agrícoles migrants tenen problemes de salut derivats de les condicions laborals precàries i barreres d'accés als serveis sanitaris. Així ho apunten dos estudis recents que formen part del projecte Agromisalud, liderat pel Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), i que té l'objectiu d'analitzar com les condicions de vida i de feina d'aquests treballadors impacten en la seva salut. Les investigacions exposen la necessitat d'impulsar polítiques públiques més inclusives per protegir aquest col·lectiu essencial per al sector agroalimentari. Els articles s'han publicat a les revistes 'Journal of Migration and Health' i 'Healthcare'.
El primer dels articles analitza la percepció dels professionals sobre com les exigències del treball agrícola afecten la salut física dels migrants. L'estudi destaca que molts treballadors es veuen exposats a jornades laborals molt llargues, temperatures extremes i lesions musculoesquelètiques. A més, assenyala que aquestes condicions s'agreugen per les dificultats d'accés a l'atenció sanitària, sovint limitat per la falta de documentació, la por de perdre la feina o la manca d'informació sobre els serveis disponibles. Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de l'Escola Universitària Gimbernat --adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)--, la Universitat de Múrcia, l'Institut de Recerca Biomèdica de Biobizkaia i la Universitat d'Almeria.
El segon estudi, en col·laboració amb el Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), ha posat el focus en l'accessibilitat als serveis de salut del mateix col·lectiu. La recerca evidencia que, tot i que els treballadors migrants representen una part fonamental de la força laboral del sector agrícola, sovint es troben amb barreres administratives, geogràfiques, d'horari i financeres que dificulten el seu ús adequat dels serveis sanitaris, per exemple acudint als serveis d'emergència per a assumptes no urgents o per poder comprar medicaments. La recerca també ha comptat amb la participació de personal de l'Institut de Recerca Biomèdica de Biobizkaia, la Universitat de Murcia, el Karolinska Institue de Suècia i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).
Proposen una revisió de la legislació laboral i noves estratègies de salut pública
Ambdós estudis coincideixen a remarcar que la problemàtica és estructural i requereix una resposta coordinada entre administracions, empreses agrícoles, professionals sanitaris i organitzacions socials. Els investigadors proposen revisar la legislació laboral, reforçar els mecanismes d'inclusió sanitària i impulsar estratègies de salut pública que garanteixin una protecció adequada per a aquest col·lectiu vulnerable.
Segons els seus impulsors, els resultats d'aquestes investigacions ofereixen una base sòlida per obrir el debat sobre el futur del sector agrícola i la necessitat d'abordar les desigualtats socials i sanitàries que afecten una part essencial de la seva força laboral. Els autors alerten que la sostenibilitat del sistema agroalimentari passa també per garantir drets laborals bàsics, accés universal a la salut i condicions de treball dignes per a tots els treballadors.
Les dones treballadores són les més vulnerables
Els articles s'han elaborat a partir de 92 entrevistes a professionals de la salut, serveis socials, organitzacions civils i institucions laborals, i posen de manifest la situació de vulnerabilitat que viuen milers de treballadors agrícoles migrants a l'estat espanyol. Altres recerques vinculades a aquest estudi ja havien constatat que les desigualtats de gènere i la precarietat laboral perjudiquen la salut física i mental de les dones temporeres que treballen a Lleida --la majoria migrants-- o que les dones migrants marroquines que treballen com a temporeres a Huelva i Almeria són vulnerables a patir explotació sexual i a acabar reclutades per xarxes de tràfic de persones.
