Ramaders d'Osona i Lleida afectats per la pesta del 2001: "No sé com ho vam resistir, no sabies on posar el bestiar" Els preocupa la crisi actual i recorden que llavors el virus va entrar a les granges i van haver de sacrificar animals

Lluís Vila, ramader i secretari a l'Associació Sanitària del porcí d'Osona Assaporc, no sap situar exactament en el temps l'inici dels sacrificis a la seva granja per la pesta porcina clàssica del 2001, però recorda molt bé que va coincidir amb una gran nevada. La mesura de sacrificar tots els animals que hi havia a un quilòmetre de les granges del focus, segons Vila, va ser "dràstica". "Però suposo que el que van voler fer en aquell moment va ser matar-ho tot i veure si la cosa es calmava, però per desgràcia no va ser així".

Explica que primer els sacrificis eren "molt desastrosos", es feien amb un rifle i els animals s'enterraven allà mateix en fosses, amb sosa càustica. Encara recorda els crits de les seves truges abans de morir i la lluminària que il·luminava la granja de nit. L'activitat no parava. Al cap de poc, l'administració va fer portar dos camions des d'Holanda habilitats per sacrificar. "Després els sacrificis ja van ser una cosa més de bon fer". Recorda com passava el camió i se sacrificava els animals amb descàrregues elèctriques, i després se'ls emportaven a cremar.

De seguida, el problema que es va generar amb la crisi de la pesta va ser veure què es feia amb el bestiar, explica el responsable del porcí a Osona durant aquella crisi, Eudald Sentmartí. "S'anaven declarant zones, immobilitzaven bestiar, el bestiar creixia i no el podíem treure", assenyala. "Vam doblar o triplicar els porcs, i encara ara penso com ens ho vam fer. Teníem porcs al cobert de palla, i a tot arreu", explica Sentmartí.  

20 brots i 222.000 porcs morts a Osona en poc més de mig any

A Osona es van arribar a declarar fins a una vintena de brots. El primer va ser a una granja de Calldetenes, però després en van sortir a Folgueroles, Santa Eugènia de Berga, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà, Vic, Taradell o Gurb. En aquests punts l'administració va aplicar mesures estrictes, com els sacrificis d'animals a un quilòmetre de distància, i la immobilització d'animals en l'anomenada zona de vigilància, on tots els porcs a 10 quilòmetres a la rodona no podien sortir. Segons dades que va publicar el Departament d'Agricultura, s'estima que durant aquella crisi es van sacrificar de manera obligatòria uns 222.000 caps de bestiar porcí -entre reproductors, garrins i porcs d'engreix-, d'unes 250 explotacions.

L'impacte econòmic va ser de milions d'euros i hi va haver granges que no es van poder recuperar i van acabar tancant. Per contra, Lluís Vila recorda com la bioseguretat en va sortir molt reforçada i es van començar a aplicar mesures com les tanques perimetrals o les desinfeccions sistemàtiques abans d'entrar a les granges que han arribat fins avui. Tanmateix, el ramader alerta que la gestió és complicada perquè el "risc zero" no existeix.

La situació de col·lapse a les granges osonenques es va començar a desencallar gràcies a una solució que va arribar des d'Europa, amb les anomenades "mesures de mercat". Sentmartí explica que gràcies a l'acord, tant Brussel·les, com l'Estat i la Generalitat van aportar diners per comprar els porcs, matar-los i eliminar-los. "Això va descongestionar la situació, però portàvem mesos patint", recorda el responsable del porcí d'Unió de Pagesos a la comarca i també un dels protagonistes de la materialització d'aquell acord.

Eudald Sentmartí explica que l'objectiu era resoldre la crisi de manera ràpida, "que s'haguessin de matar el mínim d'animals, que costés els mínims recursos econòmics als ramaders i que tothom pogués tornar a l'activitat ràpidament". La realitat, però, va ser més tossuda i la crisi va trigar més de mig any a tancar-se. Oficialment, va començar el desembre del 2001 -tot i que va arribar als jutjats una causa que es va acabar desestimant en què s'acusava l'administració d'haver intentat amagar el brot sense èxit un mes abans- i es va tancar a finals d'estiu. Durant tot aquell temps es van convocar 14 assemblees a la comarca d'Osona "molt intenses", recorda Sentmartí. "Ara la gent funciona amb Whatsapp, però llavors la informació havia de ser presencial. Recordo alguna sala plena de gent i passadissos plens, amb 400 o 500 persones que volien saber com estava la situació".

Sentmartí recorda que es van fer moltes manifestacions i protestes. Un dels aspectes que destaca d'aquella època és la unió i germanor entre els afectats. De fet, en una concentració que es va fer a Vic amb tots els ramaders, de seguida van poder identificar i fer fora uns agents que s'hi havia infiltrat i que van detectar ràpidament. "La gent estava molt mobilitzada i hi va haver molt bona resposta del sector, la gent participava molt, ara no sé si ens en sortiríem", assenyala. "També vam anar a Barcelona, al Departament i a plaça Sant Jaume. La situació era molt tensa".

Joan Graells, ramader a la Segarra: “Si avui haguéssim de sacrificar pocs com a la crisi de 2001, necessitaríem tractament psicològic”

Joan Graells és un ramader que produeix porcs a Guarda-si-venes, a la Segarra, que es va veure fortament afectat pel brot de pesta porcina clàssica que va entrar a Catalunya l’any 2001. En concret va haver de sacrificar 500 caps de bestiar d’una granja. Cap animal tenia el  virus però la instal·lació era molt pròxima a una granja on si que havia entrat la pesta. “Va ser una pena i un espectacle molt dur, veient tiradors disparant a matar els porcs que estaven sans”. Segons Graells, si això els torna a passar amb aquest nou brot de PPA “necessitaríem tractament psicològic”.

Les condicions actuals han canviat molt des del 2001 i Graells es mostra confiat que el brot actual és molt complicat que entri en una granja. A més a més, defensa que les mesures adoptades pel Govern de controlar la proliferació de porcs senglars a la zona del focus, estan sent efectives. Això no obstant, mantenen la “por al cos”, també pel fet que alguns mercats com el japonès o el filipí s’han tancat a l’exportació i quan la situació es normalitzi i tornin a obrir, potser no compraran porcs a Catalunya i la burocràcia tampoc ho podria posar fàcil.

Al 2001 les mesures de control del brot es van allarga durant sis mesos però el procés de recuperació del sector va durar entre un i dos anys, fins que no va tornar a sortir cap cas. Llavors va ser molt diferent perquè la pesta va entrar a les granges d’engreix  i ara les mesures de bioseguretat són molt severes i difícilment ho farà. A més, Graells remarca que cal aclarir si l’origen de brot ha estat o no d’un laboratori que s’ha escapat.

Al 97 va arribar la primera pesta que en el cas de les explotacions de Graells, hi va haver poca afectació perquè només tenien unes poques verres. Tot i així, van haver de seguir controls sanitaris i en Joan recorda com han arribat a canviar els protocols explicant l’anècdota que van rebre la visita d’un veterinari que venia de treure sang de les verres d’una altra explotació per comprovar si portaven o no el virus, i quan anava a fer el mateix procediment als animals de la seva granja, va veure que portava tot l’instrumental ple de sang encara. A partir d’aquí, a l’explotació d’en Graells van decidir posar tanques perimetrals, vestidors, dutxes, rentadores i altres serves per garantir la higiene. No va ser però fins fa uns 10 anys que es van implantar les mesures de bioseguretat actuals.  

Resistència al model integrat

Eudald Sentmartí i Lluís Vila són ramaders independents i són crítics amb el model integrat que impera actualment en el sector, que consisteix en una estructura empresarial en què una empresa integradora assumeix la major part de la gestió i el risc econòmic, mentre els ramaders integrats aporten les instal·lacions i la mà d'obra. L'empresa té el control total de la cadena i redueix costos, i el ramader té estabilitat.  

Els dos ramaders opinen que aquest model representa una "pèrdua d'autonomia" i, en contraposició, defensen les explotacions familiars que eren majoria anys enrere. "La integració és el primer pas abans de plegar", lamenten. A Catalunya, aquest model representa més del 80% de les explotacions.  

Segons Sentmartí, les polítiques públiques no van encaminades a fomentar un model d'explotacions familiars. I lamenta que la manca de relleu generacional tampoc ajudi. Per això creu que la formació dels futurs ramaders hauria de ser "cabdal" i que també poguessin aprendre la importància de formar part d'un col·lectiu, com els ramaders de la seva generació. "Nosaltres ho hem fet, a la nostra manera. El bestiar ha sigut nostre, no ens hem integrat. Això té riscos, però també compensacions", diu tot defensant un model que també ha de ser "raonable" i "sostenible".

Crisi actual de pesta porcina africana

"L'aspecte sanitari pot fotre la granja en l'aire i ara és el risc més gros que tenim". "Ens hem de blindar", afegeix Sentmartí. Com a ramaders, diu, "si el bestiar va bé i el preu és barat, et pots defensar". Però si el bestiar "va malament, el preu ja pot anar car que no faràs res".

Pateixen -tot i que admeten que cada dia que passa ho fan menys- perquè "que no surtin dos porcs senglars morts a Muntanyola", o per alguna serralada de la zona. "Llavors tot se n'anirà en orris". Amb tot, els ramaders valoren positivament com s'està gestionant la crisi. "Han actuat ràpid i amb contundència".